Entrevistes

 

En aquesta secció volem donar difusió a les opinions dels entrenadors-es i jugadors-es del nostre club amb més relevància en les diverses fases de la temporada.

L'entrevista


Isaac Fernández: “Mai ha estat contradictori competir i formar”

A l’Univers Lima-Horta hem tingut el plaer de parlar amb una de les persones que més caràcter i personalitat aporten al club; un dels màxims responsables de l’excel·lent situació esportiva que viu la secció de bàsquet de l’U.E. d’Horta. Entre d’altres coses, és entrenador del Sènior A Femení, amb el qual ha arribat a les semifinals de la Copa Catalunya, i coordina el bàsquet base del club. Hem repassat la seva trajectòria, les seves experiències i hem reflexionat sobre el futur.


Donem la benvinguda a l’Univers Lima-Horta a Isaac Fernández.

                                                                                     

Com van ser els teus inicis com a entrenador?

Tot comença a Santa Caterina de Siena. Jo sóc de la Salle Bonanova, però a través d’en Jordi Faus vinc a jugar aquí. Al segon any, em va proposar de portar un equip pre-mini del Santa Caterina, la generació   del ’88. I a partir d’allà segueixo portant equips i ho compagino amb fer d’ajudant d’algun equip de noies.

D’on et sorgeix la inquietud?

De casa, del meu pare. Des de petit veia el meu pare entrenar. A mi m’agradava molt el bàsquet, hi jugava i el cert és que hi va haver un moment a la meva vida, en

tre els 18 i 19 anys, on vaig començar a pensar més com a entrenador que com a jugador de bàsquet.

Quina filosofia defenses dins una pista de bàsquet?

Jo com a jugador no defensava i ara és el que més exigeixo. Així mateix, demano treball, sacrifici, esforç per l’equip, notar la sensació que cada pilota és important, disciplina, rigor als entrenaments, i per sobre de tot, deixar de banda els problemes i gaudir de l’entrenament.

                          Senior A femení C.B Santa Rosa de Lima Horta temporada 2011-12

Quins valors creus que s’han de transmetre als jugadors que estan en nivell de formació?

Jo abans era molt més estricte que ara. Recordo que aquella primera generació que vaig entrenar em van regalar una gorra que portava brodat: “Sargento Isaac”. La disciplina, el respecte entre els companys, la responsabilitat de guardar pilotes, no fer esperar als pares, dutxar-se després dels entrenaments, respectar als àrbitres i als rivals, i òbviament competir, per mi mai ha estat contradictori competir i formar.

Per què es pren una decisió com la de marxar a Villagarcia de Arousa?

El meu pare ja portava un any dirigint el primer equip de l’Estrugasa, i a mi em van proposar anar-hi i encarregar-me de la cantera. D’entrada rebutjo l’oferta, aquí tenia una bona proposta i ja m’estava bé. Però hi  ha un moment en que sento que necessito un canvi a la meva vida, aleshores pregunto al A.D. Corteaga si aquella opció encara és viable. Em diuen que si, i d’un dia per l’altre comunico al Jordi Faus la meva decisió, faig les maletes i marxo.

Amb quina idea vas marxar?

Provar l’experiència un o dos anys, viure fora de Catalunya, veure de prop un equip professional com l’Estrugasa, que aleshores entrenava el meu pare, i després tornar. Vaig marxar amb la idea de viure l’experiència, i l’experiència em va portar a viure del bàsquet.

Quan te’n adones que pots guanyar-te la vida com a entrenador?

Doncs quan al meu pare marxa de Villagarcia; li arriba una oferta i decideix marxar, aleshores és quan penso que el meu temps al A.D. Corteaga s’ha acabat. Però el club tenia molt clar que érem dues persones independents i, fins i tot, m’ofereix renovar per tres anys i col·laborar com a tercer entrenador al primer equip. Aleshores és quan entro en dinàmica professional.

Com és poder viure de la teva passió, viatjar per Espanya i Europa i entrenant a un equip que competeix a l’Eurolliga femenina?

És espectacular. Hi ha moments en què es passa malament, però poder llevar-te pels matins i posar-te un vídeo, anar a entrenar i poder tenir moltes hores al pavelló, viatjar per arreu d’Espanya i Europa... jo no m’imaginava que gaudiria d’aquesta experiència amb vint-i-vuit anys.

Eres conscient del que estaves vivint?

Jo ho vaig gaudir molt. Records com el dia de l’ascens o el debut en competició europea a Itàlia, son inoblidables. Allò de “no sabes lo que tienes hasta que lo pierdes” és completament cert.

El millor i el pitjor de l’experiència?

El millor: amb vint anys vaig prendre una decisió valenta, que no tothom hagués pres. Marxo de casa per anar a provar una experiència. Els amics que tinc allà, pensa que cada any hi vaig de vacances.

El pitjor: el dia que vaig decidir que s’havia acabat i que havia de marxar. Però no son mals moments, simplement processos pels quals un entrenador professional ha de passar.

Què suposa tornar a casa?

Immediatament després de deixar Villagarcia, rebo una trucada de Jordi Faus que em proposava intentar salvar el Sènior A Femení, què estava a punt de descendre de Lliga Femenina 2. La veritat és que en primer terme vaig dir que no, acabava de passar un mal tràngol amb l’Estrugasa i volia descansar una mica, però quan en Jordi va tornar a trucar, passat un mes, vaig acceptar i vaig començar a treballar aquí altre cop. La tornada a casa va ser més dramàtica a nivell personal, per aquest canvi a la vida, que no per la part esportiva.

                                            A la banqueta del Lima

                          

Què significa per tu el Lima-Horta?

És casa meva. Jo només he treballat en dues cases i aquesta la considero com a tal. Aquí hem vaig fer com a entrenador.

Quin futur ha de seguir l’entitat d’ara endavant?

Ara el club està bé. Amb el tema de la remodelació de les instal·lacions ha fet un salt, ha aconseguit que hi hagi un lloc on la gent es pugui reunir, que tothom estigui junt. Ara el club té bona salut, l’estratègia que planteja és bàsica i simple: a partir de la quantitat trobarem la qualitat, prova d’això és que hem pujat en número de jugadors i jugadores, hem tornat a Santa Caterina i ara gestionem un col·lectiu de més de trenta equips, de manera que per força el què ha de venir serà positiu.

Va sorgir la oportunitat de ser entrenador assistent de la selecció absoluta femenina del Brasil. És de les millors experiències basquetbolístiques que es poden tenir?

És una experiència única: creuar l’Atlàntic per treballar amb una selecció absoluta per jugar un campionat sud-americà i després un campionat del món. Quan em van trucar no vaig trigar ni tres hores en acceptar. Va ser molt enriquidora en tots els aspectes: fer scoutings per Europa, espavilar-te amb l’idioma, conviure amb una cultura diferent, tot va ser espectacular.

                                                  

                                                                                         Dirigint l'equip davant l'Uni Girona al partit jugat a Horta de la fase regular

Quina és la diferència bàsica entre la dinàmica d’una selecció i la d’un equip de club?

El temps. Durant la concentració hi ha moltes hores de treball per intentar ajuntar unes jugadores que no han jugat mai juntes, i que cadascuna vé amb la cultura del seu equip de la lliga italiana, o de la lliga espanyola, o de la brasilera. El nivell de preparació és totalment contrari.

El millor i el pitjor de l’experiència?

Només tinc paraules bones. La cultura, la gent, el bàsquet... tot positiu.

En clau d’actualitat, quina anàlisi faries de la crisi?

És un assumpte complicat, estar en el lloc dels qui prenen decisions és molt difícil, però des del meu punt de vista les retallades i les politiques laborals estan sent duríssimes, i no crec que aquesta sigui la solució de res. Abaratir l’acomiadament, pujar les taxes per a crear nous negocis, etc. Cap d’aquestes mesures ajudarà als ciutadans a ensortir-se’n. Al mateix temps, aquesta crisi de valors que comença pels joves, òbviament amb excepcions, i que fa que perdin les formes, l’esperit de treball, que no escoltin pensant-se que en saben més que la resta, tots aquests aspectes també hi influeixen. Hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, i jo com a entrenador d’un equip professional ho pogut veure, ja que m’he enfadat quan el club em deia que no podíem viatjar en avió hi ho havíem de fer en autobús, m’enfadava quan una jugadora americana que volíem fitxar nomes acceptaria venir si li posàvem un pis per a ella sola, jo no compartia que el club no fes l’esforç. Però ara vist des de una perspectiva, potser si que hauríem d’haver estat més sensats.

Què és el que has après dins de la pista, que més útil ha estat fora d’ella?

El treball diari i la cultura de l’esforç són dues de les coses més importants que he après del bàsquet i de l’esport en general. Un altra cosa que també considero important és el respecte, tant als més propers com als que no ho són.

                                                                                                                   

MARC VILA                                                                                                  

Twitter: @vilaps

   Coneguem millor a:

   Nom? Isaac Fernández Targarona
   Edat? 32
   Lloc de naixement? Barcelona
   Un hobby? El bàsquet
   Colacao o Nesquick? Colacao
   Un color? El Negre
   Un lloc per anar de vacances? Villagarcía de Arosa
   Salat o dolç? Salat
   Un llibre? Ara estic llegint “El mètode Guardiola” i “Canastas sagradas” d’en Phil Jackson
Una pel·lícula? Million Dollar Baby
Una cançó? “Todo irá bien” de Chenoa. Emocionalment em porta molt bons records de la meva etapa com a entrenador a Estrugasa.
Espinacs del Popeye o Mongetes Màgiques del Goku? Mongetes o espinacs... de verdura poca.
Un sentiment irrepetible? El de la feina ben feta.
Un moment important a la teva vida? El debut a lliga femenina o el dia que jugo contra el meu pare, ambdós son importants per a mi.
Twitter o Facebook? Twitter ara mateix.
Com prens el café? Tallat.
Iphone o Blackberry? Blackberry.
Políticament com et definiries? Més d’esquerres que de dretes.
Un esport? Bàsquet
Un jugador? Sasha Djordjevic
Una jugadora? Sara Gómez
WNBA o lliga femenina? Lliga Femenina!
Un altre professió que no sigui la que tens? Qualsevol relacionada amb l’esport. Potser fisioterapeuta.
El regal de reis que mai va arribar? Mai he estat de videojocs ni res semblant. Jo demanava roba d’esport i coses semblants, i això si que arribava.